L´ESTRANY CAS DEL DR JEKYLL I MR... CUENCA

El títul d´este artícul esta fet sense cap intenció de voler llevar-li llectors a Javier Angosto, tot lo contrari, espere que tot el món lligga les bones recomanacions de Javier, pero esta semana toca parlar del cas Cuenca i com la seua exclusió de les llistes del PP per a renovar el càrrec com a regidor, ha desembocat en una pluja de crítiques cap al PP per tirar-lo de les llistes i a la mateixa vegada un enaltiment i lloança contínua cap a la seua persona i gestió per part ¡increible! dels partits de l´oposició i molts benicarlandos d´a peu que fins ara només parlaven mal de l´ex regidor del Partit Popular.

I és que per a qué enganyar-nos, el Sr Cuenca no conte en unes grans simpaties al poble, per esta raó encara és més estrany que ara en tot el món que parles d´este assunt acabe alabant-lo com si fòra el Nostre Senyor fet home de nou.

I yo trobe cert paralelisme en el seu cas i en la novela de Robert Louis Stevenson L´estrany cas del Dr Jekyll i Mr Hyde, els dos extrems el be i el mal conviuen en una sola persona, la poció química que transforma a Mr Cuenca ha segut la política , pero en una metamorfosis a l´inversa “el mònstruo es fa un bon home” . El Sr Cuenca, com Mr Hyde ha generat la polèmica entre el be i el mal i ara quan per raons polítiques ha de deixar el càrrec que ocupava, tot el món ha vist la part positiva i bona del polític que sempre havia tingut fama de malcriat, prepotent, chulo i de no tindre mà esquerra.

Yo personalment conec a Cuenca molt poquet, pero per lo que diuen, crec que és un home en molta formació, en ganes de treballar, que té les idees molt clares i que té una personalitat molt forta ¿això és bo o roïn? Al PP en estos moments els ha paregut roïn.

I també m´ha recordat dos casos de valencianistes reconeguts que se´ls va mortificar per treballar per la cultura i la política del poble valencià. El primer cas és el de Xavier Casp, recorde que el Levante EMV, sempre nomenava a la RACV l´acadèmia de Casp, i totes les noticies que donaven sobre la RACV anaven sempre en la llínea crítica cap a Casp i en una intenció de desprestigiar l´entitat valencianista. Ademés sempre amagaven el càrrec que ocupava de Decà de l´associació, fins que va morir. Una volta mort Xavier, el Levante li va reconéixer la seua llavor pel valencianisme i el nomenava com el Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, ¡hipocresia en estat pur!

L´atre cas és el del fundador d´Unió Valenciana, Vicent González Lizondo, el mateix Levante va fer una campanya de desprestigi vergonyosa, el BLOC l´atacava contínuament, es fisgaven del seu físic, etc. Pero ¡milacre! una volta mort Lizondo, el BLOC per boca de Nomdedeu es proclame ell i el seu partit “els hereus del proyecte de Lizondo” i sense vergonya afirme que “en el BLOC es trobe molta gent que provenen d´Unió Valenciana”.

Aplegar a una situació com la que van patir Casp i Lizondo és ben injust, ¡pero va ser realitat! Una realitat que és pot canviar si se fan les coses ben fetes. En Benicarló de situacions injustes també patim unes quantes, i és que molts benicarlandos encara no nos expliquem com gent que van treballar honrada i altruistament en la política com Don José María Febrer, encara no té un carrer en el poble, en canvi atres que ningú els coneix i que poca cosa van fer pel poble, ya tenen noms de coleges i biblioteques. Vore per a creure.