El cas que nos ocupa es la catalanisacio que patix esta terra en tots els ambits socials, i esta volta nos arribà de la ma del “Club d´escacs de Benicarló”, tal vegada inconscientment. L'assunt, es que el club ha planejat acostar als ciutadans este joc per mig d'una campanya publicitaria, el problema es que ho han fet en catala, quan lo llogic es que en Benicarlo fora en nostre idioma, es a dir, en valencià.
El Club d'escacs nos convida a participar en les seues activitats de la següent manera “Seu i juga” en perfecte catala del PP. L'us d'esta nova forma gramatical i del verp “seure” – en el Regne- es atre eixemple de suplantacio de l´idioma dels valencians.
Concretament els valencians per a assentar-nos utilisem l'expressio “assentat” aixina que lo correcte per a esta campanya seria lo següent; “assentat i juga” i no “seu i juga” com mana i ordena en l'actualitat l'AVL del PP, puix crec recordar que en esta campanya tambe colabora l'Ajuntament de Benicarlo.
La forma actual que els valencians utilisem per a realisar esta accio de descans es “assentat” plasmada en les dos edicions del Diccionari- Ortografic de la Real Aacademia de Cultura Valenciana, d'esta forma tambe ho arreplegà el Pare Fullana en el seu Vocabulari com tambe Marti i Gadea i Escrig en els seus respectius estudis.
Fins que aparegue l'inmersio catalanista, i en ella Joan Coromines…. En certa habilitat el filolec antorcha del catalanisme preten descolocar-nos i donar per simplement “coloquial” la forma viva i la paraula valenciana “assentat”.
Vejam en el DECLLC de Coromines Vol VII p. 886 nos comenta moltes coses interessants sobre este verp, les importants per als valencians son estes; Seure, amb la clàssica construcció intransitiva, ha continuat sempre viu en català fins avui….només en alguna de les grans ciutats especialment València i Barcelona, hi ha qui l´ha arraconat, reemplaçant-lo sistemàticament per sentar-se. Solament en el P.Val (Regne de Valencia) això s´ha estés fins als ambients rurals, i molts troben literari seure i desusat oralment.”Perdut a la ciutat de Valencia i altres punts del País” (Regne). P. 893, Amb el que cal ser intolerant és amb sentar-se…
I lo mes divertit ve ara; Ni a València mateix és prou just dir que seure hagi caigut en desús: “Jo que una breu estona vinc a seure a esta antiga, sagrada llar, hont cremar lo foc de l´avior” escrivia Vicent.W Querol(Jocs Fl. de 1878, 3b).
Pot ser que el llector mes inteligent ya s'ha fet una idea de qui era Vicent Wenceslao Querol, (en esta ciutat tambe tinguem elements com este). Esta persona se dedicava a escriure poesies catalanisades i era premiat en els Jocs Florals de Barcelona, Miguel de Unamuno li reprochà varies voltes el que catalanisara vergonyosament la dolça llengua valenciana.
Estigue molt fluixet ahi Coromines si la forma “seure” continuava viva (segons ell) en el segle XIX ¿com nos posa un simple eixemple?, Che Coromines pareix mentira, ¡com te van posar el nom d´un Institut aci en lo Regne! Va ser en falles o despres d´anar als bous i Paco TrajesdeMilano Camps, llavors conseller de cultura decidí que donaves la talla per a portar el nom d´un Institut en Benicarló. Yo te donare mes eixemples trets del DHIVAM de Ricart García Moya:
“aséntat un ratet i contam lo que diuen” (El Mole, 1840, p.93), “yo els oixc asentat en terra” (Un pillo y els chics educats, 1846, p. 24), “asentat baix la parra” ( Liern: El Mesies en Patraix, 1872, p. 7), “el que vullga que s´asente en terra” (Baldoví: El virgo de Visanteta, 1845), “i mos asentem en rogle” (Martínez Ruiz A: Canyisae, Monóver, 1907, p.50), “asentemse así en lo catre” (Llombart: L´agüela Puala, c. 1880).
Encara hi han mes eixemples de com escrivien els autors valencians esta forma, tambe les trobe des dels temps de Sant Vicent Ferrer “asentat –sic- assí” (Sermons, I, 34, 14, C. 1400).
Per ad acabar me quede en el “cientifisme” de Coromines que mes que “cientifisme” pareix ciencia –ficcio o de terror- Amb el que cal ser intolerant és amb sentar-se. No Coromines no, en lo que hi ha que ser intolerants es en els intransigents que obliguen a un poble a canviar la seua llengua materna i impondre atra fabricada per intolerants. ¿O no?
miércoles, 30 de septiembre de 2009
domingo, 27 de septiembre de 2009
Cientificisme internacional en les universitats
Des de fa unes decades als valencians nos toca assistir a un penos espectacul; la suplantacio de la llengua valenciana. Molts intelectuals, professors i filolecs intenten esclafar qualsevol brot de valenciania llingüistica. Repetidament utilisen frases fetes ¡Totes les Universitats del món, el cientifisme internacional!, que s'han convertit en consignes del pancatalanisme i que son repetides als estudiants des de jovenets “magister dixit” “relata refero” i que al final acaben intoxicant la realitat del problema que nos han creat als valencians en u dels signes d'identitat que mes nos caracterisa com a poble; nostra llengua valenciana.
I escric aço despres de llegir atra obra rigurosament científica del que per llavors era vicerrector de l'Universitat de Valencia Josep Guía, el llibre que ha motivat el sigüent escrit fon publicat per “El Llamp” en l'any 1985. La portada no te desperdici, en ella s'observa el mapa dels ficticis i inexistents “països catalans” i el títul es megarigurosament cientific: ÉS MOLT SENZILL: DIGUEU-LI CATALUNYA. CENTRE I PERIFERIA EN LA NACIO CATALANA.
El llibre fon presentat en la seua epoca en l'Universitat Catalana d´Estiu, entre els assistents se trobaven ¡que casualitat! El rector i vicerrector de l'Universitat de Valencia, Ramón Lapiedra i Emèrit Bono ¡que grau de cientifisme en eixos cervells plens de complexos antivalencians! I ¡conte!, que estos eren els responsables de la formacio intelectual i humana dels universitaris valencians.
El contingut del llibret podria ser calificat com surrealiste, delirant, antihistoric, etc, etc, pero vaig a ser benevol en el professor de matematiques, el llibre, es un bon llibre d'humor, humor barat pero humor al cap i a la fi, i es que el professor d'algebra nos obsequia en sa comedia en frases com estes: el país valenciano es tierra de misiones donde por ahora ganan los misioneros españoles”, el contingut va adoptant postures comiques a la volta que destila un odi visceral cap a lo valencià perque a Josep Guía li pareix mal que en Valencia nostres chiquets no canten “Patim Patim patum no trepitjeu a Patufet”.
Totes les Universitats del món, ¡cientifisme internacional, en “rectors i vicerrectors” com estos gestionant les Universitats valencianes anem apanyats, esperarem a que vinga el gran pare blanc catalaner a convertir als pobres valencianets; ¡si bwana, onkawa, onkawa, yo valencianet, tu Guía! Aixo si, el llibre servix per a passar un bon temps, u se mor de risa i si desijen passar un bon moment esta semana, trien este llibre, se llig en hora i mija, apenes conta en 60 pagines i deixen per a la proxima semana la recomanacio lliteraria que magistralment nos oferix Javier Angosto en este mateix semanari.
Si totes les Universitas del món recolzen estos proyectes estem apanyats. Paraula de bwana.
I escric aço despres de llegir atra obra rigurosament científica del que per llavors era vicerrector de l'Universitat de Valencia Josep Guía, el llibre que ha motivat el sigüent escrit fon publicat per “El Llamp” en l'any 1985. La portada no te desperdici, en ella s'observa el mapa dels ficticis i inexistents “països catalans” i el títul es megarigurosament cientific: ÉS MOLT SENZILL: DIGUEU-LI CATALUNYA. CENTRE I PERIFERIA EN LA NACIO CATALANA.
El llibre fon presentat en la seua epoca en l'Universitat Catalana d´Estiu, entre els assistents se trobaven ¡que casualitat! El rector i vicerrector de l'Universitat de Valencia, Ramón Lapiedra i Emèrit Bono ¡que grau de cientifisme en eixos cervells plens de complexos antivalencians! I ¡conte!, que estos eren els responsables de la formacio intelectual i humana dels universitaris valencians.
El contingut del llibret podria ser calificat com surrealiste, delirant, antihistoric, etc, etc, pero vaig a ser benevol en el professor de matematiques, el llibre, es un bon llibre d'humor, humor barat pero humor al cap i a la fi, i es que el professor d'algebra nos obsequia en sa comedia en frases com estes: el país valenciano es tierra de misiones donde por ahora ganan los misioneros españoles”, el contingut va adoptant postures comiques a la volta que destila un odi visceral cap a lo valencià perque a Josep Guía li pareix mal que en Valencia nostres chiquets no canten “Patim Patim patum no trepitjeu a Patufet”.
Totes les Universitats del món, ¡cientifisme internacional, en “rectors i vicerrectors” com estos gestionant les Universitats valencianes anem apanyats, esperarem a que vinga el gran pare blanc catalaner a convertir als pobres valencianets; ¡si bwana, onkawa, onkawa, yo valencianet, tu Guía! Aixo si, el llibre servix per a passar un bon temps, u se mor de risa i si desijen passar un bon moment esta semana, trien este llibre, se llig en hora i mija, apenes conta en 60 pagines i deixen per a la proxima semana la recomanacio lliteraria que magistralment nos oferix Javier Angosto en este mateix semanari.
Si totes les Universitas del món recolzen estos proyectes estem apanyats. Paraula de bwana.
martes, 8 de septiembre de 2009
Sentiment benicarlando i valencià
A voltes, me pregunte que es lo que haguera passat si yo no haguera naixcut en Benicarlo, si mon pare, despres d´eixe llarc viage des del Nort d´Italia, no haguera parat la Lambretta en este poblet i –llavors era un poblet- no haguera conegut a una guapa i dolça benicarlanda de profundes raïls valencianes com ma mare, fa ya casi 52 anys.
Sincerament no ho se, pero m´ho pregunte, i estic segur que que ma vida sense Benicarlo no sería lo que es, pot ser sería mes feliç o pot ser no, aixo ningu ho sap. Pero segur que vixquera a on vixquera n´hi hauria un buit en la meua vida dificil d´omplir.
¿I que es ser benicarlando? Per a mi ser benicarlando i valencià es una manera de sentir-me especial, diferent, es eixe chicotet fet diferencial que nos identifica dins d´este historic Regne valencià. Ser benicarlando es sentir-se orgullos del passat d´este poble, de les seues costums i tradicions, de la llonja i del port peixquer, de la mar mediterranea, dels aljurbs, del camp i els seus fruts tan nostres com la carchofa, coneguda i reconeguda per tot l´estat espanyol, de les nostres festes Patronals i per supost de les festes falleres en honor a Sant Josep, del nostre deport i la nostra cultura, dels bous a la mar… ser benicarlando es una manera molt especial i la mateixa vegada dificil d´explicar del sentiment interior que portem dins del cor d´allo que mes volem i estimem.
¿I que es ser valencià? El poeta Xavier Casp
en uns versos plens d´amor a la Patria Valenciana nos deixa en este poema un eixemple clar de sentimentalitat i esperança per al futur del desenroll del poble valencià:
Va naixer perque calia.
Ningu ha sabut mai el dia.
Valencia es el nom.
La patria es presencia i esencia.
I yo estic i estare
A on ella està.
Soc, tan si vullc com si no vullc.
¡que si que vullc, valencià!
En eixa Valencia que Casp nos diu que ha naixcut perque calia trobem als nostres germans de les comarques del sur i de Cap i Casal en les tradicions que han fet d´este territori un dels mes admirats per tot el món, les gayates de Castello, els moros i cristians, la dama d´Elig, el nostre deport autocton- la pilota valenciana- , el nostres classics en lliteratura en el primer sigle d´Or d´una llengua neollatina – Ausias March, Martorell, Roiç de Corella- la primera imprenta d´Espanya , el primer hospital siquiatric, el port mes important d´Europa, etc, etc… ¡mostrem en orgull al món que som valencians!
Pera mi, aixo es ser valencià i benicarlando, el sentir-me orgullos d´on he naixcut, de reconeixer-me en tota la tradicio sociocultural.
I yo sentint l´orgull de ser benicarlando i valencià, vullc demostrar que la nostra llengua i cultura es nostra, i es, ha segut i la vullc, com ha segut sempre ¡VALENCIANA!.
Anfos Ramon descriu perfectament eixe sentiment de valenciania:
…I tu Valencia nostra deus escriure
en cada valencià i en cada pedra,
el nom de nostra terra que es gloria
d´un Regne independent i indissoluble.
Te varen menysprear. Te violaren.
Te va ferir l´atac te qui et volia
confondre i separar de nostra essencia
colgant i malvenent la teua historia.
Pero aci està eixe poble que s´agrupa
al teu costat per dur-te desagravis
i per donar encara fins la vida
eixint com un sol home en ta defensa
¡No tingues por si veus lladrar als gossos!
¡No et deixes malcorar pel fill adulter
que et tira salvavides a la cara!
¡Amunt Valencia, amunt! ¡Respira lliure
al crit de nostra justa independencia!
¡Amunt Valencia, amunt! ¡Seguix al poble
que vol ser valencià i al cel apunta
portant al vent Senyeres coronades!...
Sincerament no ho se, pero m´ho pregunte, i estic segur que que ma vida sense Benicarlo no sería lo que es, pot ser sería mes feliç o pot ser no, aixo ningu ho sap. Pero segur que vixquera a on vixquera n´hi hauria un buit en la meua vida dificil d´omplir.
¿I que es ser benicarlando? Per a mi ser benicarlando i valencià es una manera de sentir-me especial, diferent, es eixe chicotet fet diferencial que nos identifica dins d´este historic Regne valencià. Ser benicarlando es sentir-se orgullos del passat d´este poble, de les seues costums i tradicions, de la llonja i del port peixquer, de la mar mediterranea, dels aljurbs, del camp i els seus fruts tan nostres com la carchofa, coneguda i reconeguda per tot l´estat espanyol, de les nostres festes Patronals i per supost de les festes falleres en honor a Sant Josep, del nostre deport i la nostra cultura, dels bous a la mar… ser benicarlando es una manera molt especial i la mateixa vegada dificil d´explicar del sentiment interior que portem dins del cor d´allo que mes volem i estimem.
¿I que es ser valencià? El poeta Xavier Casp
en uns versos plens d´amor a la Patria Valenciana nos deixa en este poema un eixemple clar de sentimentalitat i esperança per al futur del desenroll del poble valencià:
Va naixer perque calia.
Ningu ha sabut mai el dia.
Valencia es el nom.
La patria es presencia i esencia.
I yo estic i estare
A on ella està.
Soc, tan si vullc com si no vullc.
¡que si que vullc, valencià!
En eixa Valencia que Casp nos diu que ha naixcut perque calia trobem als nostres germans de les comarques del sur i de Cap i Casal en les tradicions que han fet d´este territori un dels mes admirats per tot el món, les gayates de Castello, els moros i cristians, la dama d´Elig, el nostre deport autocton- la pilota valenciana- , el nostres classics en lliteratura en el primer sigle d´Or d´una llengua neollatina – Ausias March, Martorell, Roiç de Corella- la primera imprenta d´Espanya , el primer hospital siquiatric, el port mes important d´Europa, etc, etc… ¡mostrem en orgull al món que som valencians!
Pera mi, aixo es ser valencià i benicarlando, el sentir-me orgullos d´on he naixcut, de reconeixer-me en tota la tradicio sociocultural.
I yo sentint l´orgull de ser benicarlando i valencià, vullc demostrar que la nostra llengua i cultura es nostra, i es, ha segut i la vullc, com ha segut sempre ¡VALENCIANA!.
Anfos Ramon descriu perfectament eixe sentiment de valenciania:
…I tu Valencia nostra deus escriure
en cada valencià i en cada pedra,
el nom de nostra terra que es gloria
d´un Regne independent i indissoluble.
Te varen menysprear. Te violaren.
Te va ferir l´atac te qui et volia
confondre i separar de nostra essencia
colgant i malvenent la teua historia.
Pero aci està eixe poble que s´agrupa
al teu costat per dur-te desagravis
i per donar encara fins la vida
eixint com un sol home en ta defensa
¡No tingues por si veus lladrar als gossos!
¡No et deixes malcorar pel fill adulter
que et tira salvavides a la cara!
¡Amunt Valencia, amunt! ¡Respira lliure
al crit de nostra justa independencia!
¡Amunt Valencia, amunt! ¡Seguix al poble
que vol ser valencià i al cel apunta
portant al vent Senyeres coronades!...
sábado, 5 de septiembre de 2009
Presentacio del blog
A partir d'avui comença la vida d'este blog, esperem que siga interessant per al llector, que puga trobar un espai lliure com el nostre a on defendrem sempre la Llengua Valenciana i els interessos de Benicarlo.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)