Sentiment benicarlando i valencià

A voltes, me pregunte que es lo que haguera passat si yo no haguera naixcut en Benicarlo, si mon pare, despres d´eixe llarc viage des del Nort d´Italia, no haguera parat la Lambretta en este poblet i –llavors era un poblet- no haguera conegut a una guapa i dolça benicarlanda de profundes raïls valencianes com ma mare, fa ya casi 52 anys.
Sincerament no ho se, pero m´ho pregunte, i estic segur que que ma vida sense Benicarlo no sería lo que es, pot ser sería mes feliç o pot ser no, aixo ningu ho sap. Pero segur que vixquera a on vixquera n´hi hauria un buit en la meua vida dificil d´omplir.
¿I que es ser benicarlando? Per a mi ser benicarlando i valencià es una manera de sentir-me especial, diferent, es eixe chicotet fet diferencial que nos identifica dins d´este historic Regne valencià. Ser benicarlando es sentir-se orgullos del passat d´este poble, de les seues costums i tradicions, de la llonja i del port peixquer, de la mar mediterranea, dels aljurbs, del camp i els seus fruts tan nostres com la carchofa, coneguda i reconeguda per tot l´estat espanyol, de les nostres festes Patronals i per supost de les festes falleres en honor a Sant Josep, del nostre deport i la nostra cultura, dels bous a la mar… ser benicarlando es una manera molt especial i la mateixa vegada dificil d´explicar del sentiment interior que portem dins del cor d´allo que mes volem i estimem.
¿I que es ser valencià? El poeta Xavier Casp

en uns versos plens d´amor a la Patria Valenciana nos deixa en este poema un eixemple clar de sentimentalitat i esperança per al futur del desenroll del poble valencià:

Va naixer perque calia.
Ningu ha sabut mai el dia.
Valencia es el nom.
La patria es presencia i esencia.
I yo estic i estare
A on ella està.
Soc, tan si vullc com si no vullc.
¡que si que vullc, valencià!

En eixa Valencia que Casp nos diu que ha naixcut perque calia trobem als nostres germans de les comarques del sur i de Cap i Casal en les tradicions que han fet d´este territori un dels mes admirats per tot el món, les gayates de Castello, els moros i cristians, la dama d´Elig, el nostre deport autocton- la pilota valenciana- , el nostres classics en lliteratura en el primer sigle d´Or d´una llengua neollatina – Ausias March, Martorell, Roiç de Corella- la primera imprenta d´Espanya , el primer hospital siquiatric, el port mes important d´Europa, etc, etc… ¡mostrem en orgull al món que som valencians!

Pera mi, aixo es ser valencià i benicarlando, el sentir-me orgullos d´on he naixcut, de reconeixer-me en tota la tradicio sociocultural.
I yo sentint l´orgull de ser benicarlando i valencià, vullc demostrar que la nostra llengua i cultura es nostra, i es, ha segut i la vullc, com ha segut sempre ¡VALENCIANA!.
Anfos Ramon descriu perfectament eixe sentiment de valenciania:

…I tu Valencia nostra deus escriure
en cada valencià i en cada pedra,
el nom de nostra terra que es gloria
d´un Regne independent i indissoluble.
Te varen menysprear. Te violaren.
Te va ferir l´atac te qui et volia
confondre i separar de nostra essencia
colgant i malvenent la teua historia.
Pero aci està eixe poble que s´agrupa
al teu costat per dur-te desagravis
i per donar encara fins la vida
eixint com un sol home en ta defensa
¡No tingues por si veus lladrar als gossos!
¡No et deixes malcorar pel fill adulter
que et tira salvavides a la cara!
¡Amunt Valencia, amunt! ¡Respira lliure
al crit de nostra justa independencia!
¡Amunt Valencia, amunt! ¡Seguix al poble
que vol ser valencià i al cel apunta
portant al vent Senyeres coronades!...