Des de fa unes decades als valencians nos toca assistir a un penos espectacul; la suplantacio de la llengua valenciana. Molts intelectuals, professors i filolecs intenten esclafar qualsevol brot de valenciania llingüistica. Repetidament utilisen frases fetes ¡Totes les Universitats del món, el cientifisme internacional!, que s'han convertit en consignes del pancatalanisme i que son repetides als estudiants des de jovenets “magister dixit” “relata refero” i que al final acaben intoxicant la realitat del problema que nos han creat als valencians en u dels signes d'identitat que mes nos caracterisa com a poble; nostra llengua valenciana.
I escric aço despres de llegir atra obra rigurosament científica del que per llavors era vicerrector de l'Universitat de Valencia Josep Guía, el llibre que ha motivat el sigüent escrit fon publicat per “El Llamp” en l'any 1985. La portada no te desperdici, en ella s'observa el mapa dels ficticis i inexistents “països catalans” i el títul es megarigurosament cientific: ÉS MOLT SENZILL: DIGUEU-LI CATALUNYA. CENTRE I PERIFERIA EN LA NACIO CATALANA.
El llibre fon presentat en la seua epoca en l'Universitat Catalana d´Estiu, entre els assistents se trobaven ¡que casualitat! El rector i vicerrector de l'Universitat de Valencia, Ramón Lapiedra i Emèrit Bono ¡que grau de cientifisme en eixos cervells plens de complexos antivalencians! I ¡conte!, que estos eren els responsables de la formacio intelectual i humana dels universitaris valencians.
El contingut del llibret podria ser calificat com surrealiste, delirant, antihistoric, etc, etc, pero vaig a ser benevol en el professor de matematiques, el llibre, es un bon llibre d'humor, humor barat pero humor al cap i a la fi, i es que el professor d'algebra nos obsequia en sa comedia en frases com estes: el país valenciano es tierra de misiones donde por ahora ganan los misioneros españoles”, el contingut va adoptant postures comiques a la volta que destila un odi visceral cap a lo valencià perque a Josep Guía li pareix mal que en Valencia nostres chiquets no canten “Patim Patim patum no trepitjeu a Patufet”.
Totes les Universitats del món, ¡cientifisme internacional, en “rectors i vicerrectors” com estos gestionant les Universitats valencianes anem apanyats, esperarem a que vinga el gran pare blanc catalaner a convertir als pobres valencianets; ¡si bwana, onkawa, onkawa, yo valencianet, tu Guía! Aixo si, el llibre servix per a passar un bon temps, u se mor de risa i si desijen passar un bon moment esta semana, trien este llibre, se llig en hora i mija, apenes conta en 60 pagines i deixen per a la proxima semana la recomanacio lliteraria que magistralment nos oferix Javier Angosto en este mateix semanari.
Si totes les Universitas del món recolzen estos proyectes estem apanyats. Paraula de bwana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario